LA CONSELLERIA DE VERGONYA ALIENA

o la policia cultural

Vas caure en la marmita de maria,
sucaves samarretes en lleixiu,
grenya amb caspa i greixosa,
barba de boc ronyosa
a malgastar sabó no ets gens procliu,
canta millor el teu cos quan no dius ni piu.

I xisclant esgarips esgarrifònics
tenies centenars d'adolescents,
renillant puerils consignes
que algunes ara són himnes
que intoxiquen les ments dels innocents,
aquí diem cultura a conrear esperpents.

I ara amb patilla mofetera
i justet graduat escolar
el teu tors de meta tova
no és icona popular,
quina pena no tenir conselleria de vergonya aliena.

Pels teus textos de paròdia
d’insult a la intel·ligència
demano a crits que s'instauri
amb caràcter d’urgència
i surti a escena la nova conselleria de vergonya aliena.

I en comptes de dir: "Prou, me'n vaig a casa"
i passar a l'ostracisme amb dignitat,
t'autoproclames rapsode,
reciclatge cruel de moda
que inhuma el cuir i aquell rocker passat.
Que no tens compassió pel damnificat?

Dius que ets cantant perquè ni puta idea
de solfa, ni harmonia elemental.
Ni grates la guitarra,
compons d'oïda "guarra",
ni al baix no trobes la fonamental.
La ignorància atrevida és la que fa més mal.

I ara amb patilla mofetera...